Editorial 22 | 40 anys després seguim lluitant als carrers!

I és cert, tristament és cert, després de tants anys la lluita continua al carrer. En aquells anys, quan la lluita al carrer tot just començava era una necessitat, sortíem d'un llarg i negre temps de dictadura franquista i amb la sensació que s'havia de sortir al carrer per lluitar, per recuperar uns drets perduts, per acabar amb la visió restrictiva i fosca dels drets socials i laborals, semblava que era el moment per aconseguir-ho, perquè després el futur fos millor. Era el moment de fer un esforç inicial per aconseguir una situació mínima.

Però la realitat és que 40 anys després, 40 anys més tard, encara hem de sortir al carrer per lluitar pels drets perduts tant en temes d'educació (centres educatius en barracons, ràtios de les aules o per eliminar una LOMCE...) com en sanitat (tancament de plantes en hospitals, llistes d'espera...) la reforma laboral, retallades en el Sector Públics i altres lluites com les ILP que tenim actives als nostres dies, o una “llei Mordassa” que coacciona els drets més bàsics.