 |
| Ser una pedra (o una pedrota) a la sabata |
Fem un repàs
Tot comença al març del 2012 quan l'Ajuntament de Sabadell s'acull a un Pla d'Ajust (un pla realment de salvament per part del govern central...) degut a la seva precària situació econòmica. Conseqüència d'aquest pla, i aprofitant les retallades del govern de Rajoy, al juliol del 2012 l'ajuntament anuncia l'acomiadament de treballadors i treballadores, tots ells interins, finalment és redueix la xifra i seran dinou els acomiadats.
Aquest fet va generar per part de CCOO un abans i un després en les relacions laborals amb l'ajuntament: publicació del document “La tisora de la Solidaritat” on plantejàvem quines partides del pressupost municipal eren clarament substituïbles, sense perdre per part del col·lectiu de treballadors, ni de la ciutat, cap dret laboral ni social (propostes reals i possibles). Publicació de diversos COCOHolmes on denunciàvem i demostràvem que els diners si que hi eren, però que estaven distribuïts cap a altres interessos. Neix la Marea Negra i des de llavors ens trobem tots els divendres per demanar el compliment del nostre conveni i que s'acabin les retallades i la corrupció. Hem convocat diverses concentracions als plens municipals: per l'acta d'inici de les “30 nits”, per al pregó i per a la recepció de Festes Majors de diferents anys (una d'elles amb un intent de detenció a delegats i delegades nostres...). També hem tramitat diferents contenciosos administratius contra l'ajuntament per incompliments clars del conveni passat. No s'ha parat de donar la barrila!
Tot això ens ha ajudat a estar on estem. Tota aquesta pressió, aquesta denúncia, aquest no parar ens ha ajudat com a sindicat a forçar la negociació i, per a molts, ser una pedra (o un pedrota) a la sabata.
Per això no ens cal dir res més que gràcies a tots els treballadors/es que ens heu acompanyat en aquestes accions, sense vosaltres no ves estat possible.
Nº 13| dimecres, 6 de novembre de juny de 2014
