Però aquesta perversió s'amplifica quan les polítiques laborals que s'intenten imposar, com en el cas del nostre Ajuntament amb un govern anomenat progressista, van més enllà dels ajustos en diners del que és necessari per afrontar la crisi en l'actual context econòmic. No només es posen en qüestió i s'anul·len les partides per cobrir, per exemple, la paga d'assistència o els ajuts socials de que gaudien la majoria, no pas tots, dels treballadors de la corporació, si no que es volen aplicar reajustos en moltes condicions i drets laborals que, fruït de la negociació al llarg dels anys, s'han han anat guanyant i que es recullen en els convenis encara vigents.
La sensació que es desprèn d'aquesta regressió és que s'està aprofitant el context legal que sorgeix del famós Decret del Rajoy de finals de 2012 per passar-se de frenada i posar en qüestió i empitjorar qualsevol condició laboral que, sota el prisma de polítiques liberals, pugui semblar privilegiada.
Davant d'aquest panorama, apareixen unes quantes preguntes que hom pot fer-se. Per què estan actuant d'aquesta manera? Què hi guanyen en voler restringir aquests drets dels treballadors? Quina millora econòmica o de servei a la ciutadania s'obté pel sol fet d'aprimar unes condicions laborals que fins ara s'havien donat com a bones?
Quan en un context en què els treballadors del sector públic estan sotmesos a rebaixes salarials imposades per imperatius legals -com no cobrar la paga extra o la no actualització els salaris segons l'IPC-, s'hi afegeixen les rebaixes en els drets i condicions laborals que no es fonamenten en cap article de cap llei, no es pot pretendre que els treballadors acceptin resignadament la situació.
Les poques coses que poden ajudar a fer més planera la situació se les estan carregant. Els sistemes de motivació que caldrien per ajudar a superar totes aquestes contrarietats es volen substituir per imposicions que van en contra dels treballadors que han de prestar un servei públic de qualitat. No s'entén aquesta dèria a voler uniformitzar-ho tot i a fer passar per l'adreçador qualsevol diferència que els diversos col·lectius tenen normalitzats per la naturalesa del seu lloc de treball. La política laboral que es vol aplicar només aporta frustració i degradació del servei. Tot allò que caldria preservar en temps de tempesta s'està deteriorant, i el clima laboral és molt fàcil d'enrarir.
Darrerament, en les reunions internes organitzades pels Regidors per donar explicacions del cas Mercuri, s'expressava la necessitat de mantenir un ambient de normalitat, es reconeixia el nivell de qualitat dels respectius llocs de treball i es demanava que es continués treballant de la mateixa manera. Si verdaderament les coses es veuen així, no s'entenen aquestes polítiques laborals d'imposició, i més quan els canvis no impliquen cap millora en el servei.
Si us plau, canviïn d'estratègia.
Nº 02 | dijous, 28 de febrer de 2013
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada