Més per menys. Prou! |
Quan va començar la crisi econòmica se'ns va demanar la nostra col•laboració com a treballadors i treballadores “privilegiats” (o això ens van dir en aquell moment, nosaltres teníem feina...)calia ajustar-se i calia estalviar costos. Ens vans imposar aquesta idea com l’única solució perquè tots poguéssim sortir d'aquesta situació difícil, una situació a la que ens hi havien portat uns altres fruit de la seva mala gestió. Però un cop han passat els anys, un cop la situació s'ha anat normalitzant, se'ns continua demanant, per part dels mateixos de sempre, que donem més per menys. I això comença a ser insostenible.
Cal canviar la situació
Ara, per fi, es comencen a sentir veus reclamant la restitució de la jornada laboral de 35 hores, i recuperar tots els dies de vacances i els d'assumptes propis que teníem abans del “decretazo” del 15 de juliol de 2012. És aquest el camí per on hem d’orientar les nostres accions, els nostres esforços i també les nostres reflexions. El temps i el sentit comú, juntament amb l’evidència que d’aquesta manera no es superava la situació de recessió, ben al contrari, fa que les administracions i els administradors comencin a veure que la solució a la crisi no passa per fer-nos treballar més hores i pagar-nos menys, sinó organitzar, estructurar i redefinir de nou quin tipus d’administració és necessària per aquest país.
Nº 09 | dilluns, 20 de gener de 2014